Videos 
DESITJOS A LA POBLACIÓ 2012
CERIMÒNIA DELS DESITJOS A LA POBLACIÓ
Divendres 6 de gener del 2012
Jean-Marc Pujol, Battle de Perpinyà
Senyores, Senyors,
Al moment de presentar-vos els meus desitjos i també els del vostre consell municipal, m’he preguntat quins missatges us volia transmetre.
I doncs després d’haver reflexionat, no he volgut cedir a la facilitat del catastrofisme mediàtic ambient.
El mot vot en si porta una connotació religiosa i no cal allunyar-se'n gaire encara que els vots de pobresa i d’humilitat haurien de conduir l’acció pública més sovint.
Però que passarà el 2012 ?
UNA CRISI MUNDIAL…..EUROPEA
LA FI DE L’EURO I DE L’EUROPA DE LA PAU
LES REVOLUCIONS EN EL MÓN ÀRAB
LES ELECCIONS PRESIDENCIALS A FRANÇA, ALS ESTATS UNITS, A ALTRES LLOCS
ELECCIONS LEGISLATIVES PER TOT ARREU
Si bé voleu, prenem una mica de distància.
Sabeu que sóc un apassionat d’història i voldria recordar-vos algunes dates:
- 27 d’agost del 1914 : es van matar en un dia 27000 soldats francesos i ben segur a l’altra banda, milers d’alemanys, i a costat de nosaltres milers de britànics.
- Juny / juliol del 1962 : 1.5 milions de francesos d’Algèria de totes confessions deixen la seva terra natal per no tomar-hi mai més….50 anys ja!!!
- El 9 de novembre de 1989 : caiguda del mur de Berlín i esfondrament del sistema totalitari comunista.
- L’Europa de l’Est entra en el món de la llibertat i de la democràcia.
Tot això és la nostra història, aquella que va ser assumida pels nostres pares i avis, és també la d’Europa i la del Món.
Aleshores em direu, quina relació amb el 2012 ?
Doncs justament, el 2012 dependrà de nosaltres i també evidentment d’aquells que elegirem.
Podem continuar mentint als francesos i dir-los que poden treballar 35 hores o fins i tot 32 i voler competir amb aquells que treballen més temps i que submergeixen el món de productes que comprem?.
DIC NO
Podem amagar la veritat del deute monstruós que representa uns 1700 mil milions d’euros i que caldrà reemborsar?.
DIC NO
Podem acceptar que la nostra protecció social sigui finançada pels dèficits i que el cost elevat del treball sigui el principal proveïdor de l’atur, quan a Alemany la taxa d’atur no supera els 5.5% de la població activa?.
DIC NO
Em direu, ja no són vots, és un balanç comptable.
Doncs no, la veritat és que vivim en un país lliure i democràtic que tothom ens enveja i que els petits esforços que hem d’assumir col•lectivament són els fonaments de la vitalitat del nostre país i de PERPINYÀ.
SÍ, hem de tornar a trobar junts el camí de l’esforç, perquè és el camí de l’esperança que condueix a una societat fraternal i solidària.
Escolto grans personatges polítics parlar de la jubilació als 60 anys i de les 35 hores, però per què no s’ho apliquen a ells mateixos, allò que volen imposar als Francesos?
SÍ, caldrà que la rectitud i l’honestedat tornin a ser virtuts polítiques i que el cúmul dels mandats sigui abolit.
Com no veure que la societat mediàtica està deformant els valors fonamentals de la nostra societat.
S’ha parlat més de la vinguda del BECKAM i de la seva família al PSG que no pas de les innombrables associacions que ajuden les persones amb dificultats durant els períodes de festes que accentuen la solitud.
La pròtesi PIP ocupa la primera plana dels mitjans de comunicació des de fa tres setmanes mentre no es diu ni una paraula per cada infant matat per causa de malnutrició cada 30 segons o els 633 000 nens matats cada any per la malària.
Aleshores, veieu en aquest món de falses pistes i de falsos valors, intentem obrir el camí del gran futur de PERPINYÀ.
El construïm invertint pel futur, ja que és l’única veritat.
El Teatre de l’Arxipèlag, l’estació TAV, els estadis BRUTUS i GIRAL, els equipaments de barris, les inversions en la proximitat són els fonaments del Perpinyà de demà.
No és cap atzar si des del 1er de gener del 2009, sem més de 120 000, sinó perquè la nostra política de recolzament massiu de la inversió dura d’ençà de 15 anys.
No és cap atzar si amb 10 anys, del 1999 al 2009, el creixement de la població va ser de l’11.99%, situant-nos a la 4rta posició de les ciutats de les quals la població més ha progressat.
Durant els 10 últims anys, gràcies als vostres impostos, hem invertit més de 877 milions d’euros en l’economia de la nostra ciutat, hem pagat més de 800 milions d’euros de salaris.
I, el 2012 continuarem per tal de fer la nostra ciutat, encara més gran, més atractiva, més bella.
Seguirem apropant els serveis de l’ajuntament dels ciutadans.
Hem començat amb els ajuntaments de barri, però anirem més lluny en desconcentrar els serveis de proximitat als ajuntaments de barri.
Després de l’estat civil i de l’urbanisme, són els serveis de neteja, de la brigada del medi ambient i de la policia que es vincularan als ajuntaments de barri i al més a prop de les necessitats.
Respondre a les vostres esperes, ser reactiu, assegurar la vostra seguretat, reforçar la netedat constitueixen les nostres prioritats.
Però com que us comunico desitjos de veritat, voldria dir-vos que no podem res sense vosaltres.
Us convido a veure la ciutat a les 8 hores del matí, és neta... per què va deteriorant-se durant el dia? Qui l’embruta?
Aquí també, un petit esforç personal contribuirà a la solidaritat col•lectiva.
De la mateixa manera, una mica d’urbanitat compartida reforçarà la nostra pertinença comuna.
La nostra ciutat, el nostre país és primer de tot una comunitat de destí.
Sigui d’allà on venim, la decisió de viure junts és el fonament d’un futur col•lectiu serè i portador de valors.
Tenim la sort de viure en un país lliure, en una ciutat meravellosa, hem de saber ser a l’altura d’aquesta felicitat.
Hem de saber donar als altres, més que allò que rebem.
I tot tancant el meu discurs, voldria recordar algunes paraules pronunciades per Vaclav HAVEL mort recentment, sense descuidar Jan PALACH, el seu compatriota que s’ha immolat pel foc el 19 de gener del 1969 per oposar-se al totalitarisme comunista. Tal com s’ha immolat pel foc, el 17 de desembre del 2010, Mohamed BOUAZIZI, jove tunisià que ha iniciat la primavera àrab.
Em preguntareu per què ells, doncs certament perquè van ser les llums del renou i que és amb la seva valentia d’home sol davant de l’asserviment que han il•luminat el camí de la llibertat.
Què deia Vaclav HAVEL en el seu discurs del 31 d’octubre 2009 :
« Em sembla que avui dia la cosa més important seria d’adoptar una actitud humil respecte al món, de respectar allò que no ens en sabem avenir, de tenir en compte el fet que existeix misteris que mai no entendrem i de saber que cal assumir la nostra responsabilitat sense basar-la en la convicció que ho sabem tot… No sabem res. Però l’esperança, ningú pot treure’ns-la. »
Llavors aquesta esperança, Senyores, Senyors, la portem a dins de nosaltres i només depèn de nosaltres fer-la compartir perquè l’any 2012 sigui un any feliç, i que malgrat les dificultats, el nostre país, la nostra ciutat segueixin lluint.
BON ANY
BONA SALUT
A CADASCÚ DE VOSALTRES
Jean-Marc Pujol
Battle de Perpinyà































